Avancem cap a Europa sense escarafalls

El Consell General de dijous passat, 27 de març, va aprovar el projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.

Era una llei que el Consell General havia aprovat inicialment el 29 de desembre del 2000 i que, catorze anys després, necessitava una adequació.
De fet l’organisme del Consell d’Europa que avalua l’acció dels estats contra el blanqueig de capitals –el Moneyval– ja havia recomanat a Andorra que es fessin algunes modificacions en la nostra legislació.
El projecte de llei presentat pel Govern, que recollia prou bé aquella necessitat d’adaptació a les noves situacions internacionals, comportava alguns errors i permetia millores.
El nostre grup parlamentari va treballar així el text, amb el nostre equip econòmic, i el dia 20 de gener del 2014 vam presentar 21 esmenes al projecte de llei.
Com va exposar dijous passat davant el ple del Consell el nostre representant a la comissió legislativa d’Interior, el conseller general Gerard Barcia, conscients de la nostra responsabilitat hem col·laborat a presentar les esmenes i discutir-les i, quan ha calgut, modificar-les arribant a acords transaccionals.
De fet hem estat l’únic grup parlamentari que ha presentat esmenes al projecte.
I bona prova que les esmenes eren encertades i comportaven una positiva millora del text ha estat el fet que la gran majoria s’han aprovat i unes altres, com deia fa un moment, han permès arribar a acords per modificar el text inicial, que consideràvem que calia millorar.
Únicament va quedar pendent per a una propera modificació legislativa la nostra proposta d’incloure en la comissió permanent de seguiment un representant de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
La nostra proposta té la seva raó de ser en el fet que l’eix central del projecte de llei té a veure amb qüestions de finançament d’activitats terroristes o d’armes i que, en conseqüència, el paper i la implicació del sector financer esdevenen claus. En aquest sentit, l’INAF és l’interlocutor natural amb els bancs i ja té un protocol d’intercanvi d’informació establert amb els bancs del país, cosa que pot ajudar a fer més fluida la comunicació en relació amb els aspectes que preveu el projecte de llei.
Addicionalment, el Quart Informe d’Avaluació Mútua del Principat d’Andorra realitzat pel Moneyval, publicat l’any 2012, va assenyalar com un dels punts febles del sistema andorrà de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme la manca de coordinació entre els diferents organismes nacionals amb responsabilitat en aquesta matèria, fent menció concreta de l’insuficient nivell de cooperació i coordinació entre la UIF i l’INAF.
Malgrat que la signatura d’un protocol de cooperació entre l’INAF i la UIF el novembre del 2012 per a un millor control i supervisió del sistema financer va significar avenços en la coordinació de tots dos organismes, no hi ha dubte que la inclusió de manera explícita d’un membre de l’INAF en la comissió permanent representaria una notable millora en la comunicació entre organismes i repercutiria favorablement en el funcionament del sistema andorrà que lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
Com va quedar clar en el debat al Consell General el dia 27 de març, tant el grup parlamentari de DA com el ministre de Finances s’han compromès a resoldre, en una nova iniciativa legislativa anunciada per després de l’estiu, aquest embrancament més fort entre l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF).
L’aprovació d’aquesta llei ens dóna un exemple molt entenedor del que representa exercir una oposició responsable.
Amb el treball del nostre grup parlamentari s’ha millorat un text important per al reforçament de la credibilitat internacional d’Andorra en la lluita contra el blanqueig de diners.
Ho hem fet treballant mentre d’altres s’ho miren.
I ho hem fet sense cap necessitat d’enviar al cap de Govern una carta oferint la nostra suposada col·laboració.
En l’àmbit de les relacions econòmiques exteriors, els consellers generals del nostre grup parlamentari, que hem exercit responsabilitats en l’anterior Govern, coneixem els dossiers i sabem que Andorra es jugaria el seu futur si mantingués postures conservadores o ambigües.
També sabem que en aquestes qüestions no calen campanyes de comunicació ni hi caben afanys de protagonisme desplaçat. El futur econòmic d’Andorra només serà positiu si aconseguim un bon embrancament amb la Unió Europea i en aquest camí no hi calen aprenents d’opositors.
Cal força, equilibri, valor, constància i seny.
Jaume Bartumeu Cassany, conseller general i membre del consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra