Responsabilitat, solidaritat, confiança

Diumenge passat vam iniciar la campanya electoral. Socialdemocràcia i Progrés (SDP) presenta al país un projecte de progrés, amb propostes responsables i realistes.

Sense estridències ni plantejaments radicals.

Tal com exposem en el nostre programa, està arribant el final del recorregut que permetia el joc de les ambigüitats: s’acaba l’època de les mitges tintes, les mitges veritats, les mitges mentides i quedar bé amb tothom. Ja no és possible. Precisament per això el nostre programa s’ha vertebrat a partir de tres eixos: la responsabilitat, la solidaritat i la confiança.

Responsabilitat perquè els mecanismes del creixement s’han trencat i no redreçarem l’economia sense una acció decidida i ferma. Una acció indispensable perquè s’acabin les cinc crisis que patim: econòmica en primer terme, però també financera, moral, social i política.

Cinc crisis que donen forma a una crisi global i total.

Sembla com si ens haguéssim tornat indiferents al que ha de ser la vida en una comunitat nacional, que ens haguéssim replegat sobre nosaltres mateixos i haguéssim abandonat les nostres responsabilitats col·lectives.

Per a alguns sembla que no hi ha responsabilitats, no hi ha deures, no hi ha exigències, només hi ha drets adquirits i rendes a protegir.

Hem de reaccionar. Amb responsabilitat. A SDP defensem una nova ètica ciutadana fonamentada tant en els deures i responsabilitats com en els drets. Per això fem propostes concretes per aconseguir unes institucions al servei de la ciutadania, modernes, transparents i lliures de la corrupció.

També proposem una reforma necessària de l’administració pública per millorar el servei al ciutadà, fer-la més eficient i econòmicament sostenible. La reforma anirà acompanyada d’una gestió rigorosa, transparent i eficaç dels recursos públics perquè no volem augmentar la pressió fiscal.

L’acció ferma i decidida que defensem permetrà redreçar l’economia des del diàleg social. Amb un pacte ampli per l’ocupació i el desenvolupament econòmic. Un nou model de desenvolupament econòmic que permeti la sostenibilitat dels recursos naturals i mediambientals i que alhora sigui sensible amb els efectes del canvi climàtic.

I volem fer tot això posant el comerç, els serveis, la indústria i el turisme al centre de l’acció pública, donant suport als emprenedors, als petits i mitjans empresaris i als treballadors autònoms.

Parlem clar: els petits i mitjans empresaris creen i mantenen la majoria dels llocs de treball, amb una orientació principal cap al turisme, el comerç i els serveis empresarials. Creiem en la seva capacitat i el seu talent i ells han de centrar bona part de l’acció pública i han de tenir tot el nostre suport i la nostra atenció.
L’Estat ha de ser una ajuda i no una complicació, ha de ser un soci i no una competència deslleial. Hem d’afavorir l’arribada d’inversió estrangera que desenvolupi el teixit empresarial existent i també permetre que aquest pugui internacionalitzar l’oferta aprofitant les noves oportunitats que s’obren amb els convenis per impedir la doble imposició i l’acord d’associació amb Europa. I ho farem amb una ferma solidaritat per protegir els més vulnerables, donar suport a la iniciativa individual i donar un sentit a les nostres vides en societat.

Però Andorra no se’n sortirà si no restablim la confiança. Confiança en les institucions i en nosaltres mateixos. Una nació, per viure, ha de creure i voler. Creure en uns valors –la llibertat, la igualtat, el progrés, la felicitat.

I ha de voler compartir-los i portar-los, ben amunt i ben lluny, cap a un millorament possible.
Per ser gran un poble Andorra ha de buscar nous horitzons. Ha de tenir ganes de ser gran. I s’ha de recolzar en la joventut.

És l’hora de relligar amb l’excepcionalitat, de dibuixar un nou horitzó, de definir un nou terreny de possibilitats.

Hem de saber somniar i alhora tocar de peus a terra. Parlant clar.