Augmentar la sensibilització col·lectiva alhora que la millora de l’educació i l’aprenentatge caní.

Recentment els comuns amb una campanya amb l’eslògan ‘Oh! Merda!’ ens han recordat que no recollir els excrements dels gossos pot sortir molt car, amb sancions d’entre 60 i 300 euros. 

En aquest article, publicat al setmanari 7 dies, una psicòloga canina ofereix un altre punt de vista sobre aquesta ordinació, tocant de peus a terra.

Bona lectura!

CPN

_____________________________________________________________________________

En l’article anterior, ja vaig apuntar un aspecte determinant en la conducta canina actual, i és que el gos viu segons les nostres normes socials i, per tant, totalment desnaturalitzat, havent estat seleccionat i criat per l’home per a satisfer les nostres necessitats i, doncs, no pot desenvolupar les seves conductes instintives de manera natural a la seva espècie. De manera que ha de complir les nostres normes cíviques i socials, respectar els nostres entorns i obeir les nostres ordres, havent de ser un animal totalment educat i adaptat a la nostra convivència social ja que les seves conductes inadequades poden arribar a comportar problemes respecte el nostre entorn social i, a vegades, respecte del compliment del marc legal.

I m’aturo precisament en aquest punt, en concret, en el compliment del marc legal. Fa pocs dies, ens fèiem ressò de l’acord dels comuns en castigar aquelles conductes canines en que:

    ”………l’animal embruti les vies i els espais públics, procedint a la retirada immediata de les seves matèries fecals……. Recollir i retirar els excrements de l’animal immediatament i de forma convenient i netejar, si és necessari, la part de la via o el mobiliari públic que en resulti afectat…… Dipositar higiènicament les deposicions fecals recollides dins de bosses o altres embolcalls impermeables, que haurà de dur el posseïdor del gos, i que s’hauran de llançar en papereres, bosses d’escombraries, contenidors o en d’altres elements que el Comú pugui habilitar amb aquesta finalitat específica…….El propietari i/o posseïdor de l’animal ha d’evitar que l’animal miccioni a les façanes d’edificis i al mobiliari urbà. En cas contrari el propietari i/o posseïdor haurà de procedir a la seva neteja…………. . L’incompliment de qualsevulla de les obligacions establertes a l’article 2.1 de la present Ordinació és constitutiva d’infracció….”

Dit això i si bé és cert que en reiterades ocasions he repetit que és el guia del gos aquell que ha de ser-ne responsable, o sigui, qui ha de responsabilitzar-se de l’educació del seu gos, també és cert que resulta innegable que no pot exigir-se al ciutadà i al seu can a complir accions que, per naturalesa, són incompatibles i inexigibles per impossibilitat material de l’obligació requerida ja que, d’una banda, des del punt de vista de la psicologia canina, la conducta d’evacuació és natural i instintiva i, d’altra banda, el ciutadà no disposa dels suficients espais públics per a ensenyar al seu gos on ha d’evacuar i realitzar la conducta correcta. En efecte, per a poder exigir l’administració ha de fornir al ciutadà i al seu gos les eines necessàries per a poder complir la norma, és a dir, en aquest cas, la posada a disposició dels anomenats “pipicans”, que haurien de distribuir-se dins del nucli urbà per raó de la població canina existent, de manera que cada 50 o 100 metres el ciutadà disposés d’un pipican i d’una àmplia zona verda per a que el seu animal pugui desgastar la seva energia específica d’acció. És a dir, no podem obligar a complir accions que són incomplibles per no disposar de les eines necessàries per a educar i ensenyar al gos on ha de realitzar la seva conducta d’evacuació.

En efecte, doncs no podem oblidar que, com he dit molts cops aquí, l’ensenyança de la conducta higiènica del gos cal instaurar-la des de la seva etapa de cadell, educant-lo a evacuar en les zones habilitades per a fer-ho. En un inici, dins de la pròpia llar en la zona especialment habilitada pel guia per a ensenyar el gos a evacuar-hi, reforçant positivament les conductes adequades i, ja superada l’etapa de les vacunes, ensenyant aquesta mateixa conducta al carrer en la zona habilitada a tal efecte, o sigui, al pipican. Però difícilment, es pot ensenyar al gos a realitzar aquesta acció al carrer si no disposa d’un pipican prop de la seva llar. Ja que ningú pot negar que difícilment podrem transportar a coll un animal que pesi més de 20kg durant molts i molts metres i potser km per tal que evaqüi i evitar així la respectiva sanció!!! De manera que la mesura al final, enlloc de ser una mesura de sensibilització de la població canina, resulta més aviat una mesura recaptatòria ja que moltes seran les sancions imposades per no disposar de múltiples zones habilitades pels Comuns que finalment imposaran una sanció per un incompliment d’una acció que no es pot complir!!

Ara bé, i no obstant el que acabo d’exposar, hem de diferenciar dues conductes d’evacuació que tenen un tractament diferent i, per tant, la resposta legal pot enfocar-se de dues maneres diferents. La primera és l’evacuació de ”matèries fecals”, respecte les quals sí que és totalment exigible que, com diu la normativa, el propietari de l’animal hagi de recollir i retirar els excrements de l’animal immediatament i netejar, si és necessari, la part de la via o el mobiliari públic que en resulti afectat. Així, podem dir que si l’animal no té un pipican i un espai de zona verda prop de casa seva i realitza aquesta conducta totalment instintiva, el que ha de fer el seu guia és procedir a la recollida i retirada dels excrements per tal de mantenir els espais públics néts.

Tanmateix, no pot tractar-se de la mateixa forma la conducta de micció del gos o gossa. En efecte, en el gos mascle la conducta de micció és una conducta de “marcatge per micció” territorial i, per tant, és natural a la seva espècie. Per tant, si bé podem ensenyar al mascle a miccionar en la zona habilitada del pipican, molts cops l’instint superarà el compliment de la norma. De manera que caldrà utilitzar la tècnica del reforç positiu i el reforç negatiu per a instaurar la conducta com un hàbit en el mascle i, inclús, molts cops caldrà procedir a la seva castració per mitigar els marcatges per micció. Així, tenint en compte que aquesta conducta és difícilment controlable en els mascles, cal que l’Administració habiliti múltiples zones on el gos pugui realitzar la conducta de micció i aprendre on pot i on no pot realitzar-la.

En la femella, en canvi, resulta més “fàcil” educar-la amb el sistema de reforç adequat per a realitzar la conducta de micció a la ordre ja que la femella, (excepte si és una femella “machorra” com vulgarment anomenem o està en zel) no realitza la conducta de marcatge per micció. Igualment, però l’aprenentatge de la conducta és la mateixa que per al mascle, de manera que cal disposar de pipican i zones habilitades prop de la seva llar per a  que pugui evacuar ràpidament abans d’iniciar el passeig amb el seu guia per la ciutat.

En resum, dos són els factors determinants per a poder instaurar en el gos la correcta conducta evacuatòria: en primer lloc, disposar de pipicans i espais verds per a gossos ubicats cada 50 o 100 metres i, en segon lloc, educar al gos a evacuar al lloc indicat amb un sistema de reforç oportú, corregint la conducta inadequada i reforçant positivament la conducta correctament executada. Recorda que no podem exigir al gos a realitzar allò que no sap fer!!!!

Finalment i al meu parer, em vull permetre fer una consideració per a qui pugui interessar. I és que caldria tenir en compte si el gos és o no un cadell i que l’administració tingués en compte aquest fet per a valorar l’assumpte, així com també caldria valorar si és un gos adult i si està aprenent o no la conducta obligada. És per això que molt humilment i des d’aquesta tribuna proposo que l’Administració faciliti algun tipus de vestimenta per als gossos (mocadors, petos…..) de diferents colors que indiquin si són cadells en entrenament o adults en modificació de conducta, o gossos que ja coneixen i executen la ordre correctament. Crec que la sensibilització naix des de la conscienciació social col·lectiva i ……quina millor manera que a través de l’educació i l’aprenentatge caní?

Isabel Orobitg
Psicòloga canina
Jutge Avaluador CCE
Ensinistradora Canina Professional llicenciada per ANACP
Membre Federat de l’Asociación Nacional de Adiestradores Caninos Profesionales (Espanya)
orobitgisabel@gmail.com