El pressupost prop de l’urna
La setmana passada escrivia en aquesta tribuna (EL PERIÒDIC D’ANDORRA del 22 de gener, pàg. 5) que Andorra necessitava un pressupost amb molta més inversió pública. L’endemà, al Consell General, vaig adonar-me que tant el ministre de Finances com el portaveu dels consellers de DA en el debat del Pressupost s’havien llegit la meva tribuna. I no els havia agradat.
La van citar i criticar abundosament.
Val a dir que no m’estranya pas.
La política que ells apliquen té ben poca cosa a veure amb la que nosaltres considerem que caldria dur a terme per redreçar el país.
Nosaltres posposàvem un pressupost que, en la despesa, hauria de permetre avançar cap a una societat més justa, més moderna i més preparada per afrontar els reptes de la competitivitat global, tenint present que no es poden continuar ajornant les mesures de reactivació. Un pressupost amb més inversió.
Però el pressupost que van aprovar el dia 23 de gener vint consellers de la majoria de DA és un pressupost Òmnibus, que aprofita per fer passar, de contraban, modificacions de dotze lleis que tenen ben poca cosa a veure amb el que hauria de ser un pressupost. Al capdavall ho han fet servir per acontentar la seva clientela, els que els van encimbellar al Govern
En donaré tres exemples prou entenedors.
1) El lobby dels propietaris i promotors immobiliaris es queixa de les normes adoptades l’any 2008 i 2010 (amb dos governs ben diferents, liberal el primer i socialdemòcrata el segon, per cert) que protegien els arrendataris de locals comercials?
Doncs cap problema. La Disposició addicional vuitena del Pressupost 2014 apareix, de contraban legislatiu, i suprimeix en un tres i no res les salvaguardes.
2) El lobby de les estacions d’esquí no vol que els seus clients hagin de suportar un 4,5% d’IGI?
Cap problema. El grup parlamentari de la majoria fa una esmena per acontentar el senyor que no volia tornar a SKI Andorra fins que el Govern fes el que ell volia!
Com ja havia escrit en aquesta tribuna (EL PERIÒDIC D’ANDORRA 15 de gener del 2014, pàg. 5), penso que el que s’ha fet en imposar aquesta reducció de l’IGI és un disbarat, és una veritable cacicada.
Richard Blundell, un catedràtic universitari de Londres que ha estat repetidament assenyalat com a possible premi Nobel d’Economia, acaba de publicar a Espanya un treball en el qual fa una il·lustrativa referència a l’Impost sobre el valor afegit i els lobbys.
Val la pena de recollir-ne un paràgraf:
«A pesar de algunos aspectos relacionados con su complejidad y la evasión, que el IVA sea un impuesto que grava sólo el consumo final y que se recaude en cada fase de la cadena de producción de bienes y servicios, son elementos que lo hacen muy atractivo. No obstante, su implementación deja mucho que desear. Existen problemas específicos derivados de la exención de las exportaciones, por ejemplo, pero los problemas clave en la Unión Europea son los relacionados con la aplicación de tipos cero o tipos reducidos o de exenciones sobre una parte importante del consumo. Ello genera complejidad administrativa, distorsiones arbitrarias entre diferentes tipos de consumo y tratamiento no equitativo de consumidores con gustos diferentes. También pueden crear oportunidades para la acción de grupos de presión y para absurdos debates políticos y legales. Esta última idea se ha visto muy bien ilustrada en el presupuesto del año 2012 del Reino Unido que contemplaba un IVA diferente para la comida caliente ofrecida por minoristas hecho que requiere una definición legal de qué se califica como caliente (o de qué se considera como pan), de las misma manera que hemos necesitado en el pasado una distinción legal entre galletas (producto sujeto a IVA) y pasteles (producto no sujeto a IVA). Al mismo tiempo, se ha reducido el tipo del IVA en remontes de esquí del 20% al 5%. Casualmente, cuando se adopta esta medida el secretario de Estado del Ministerio de Finanzas del gobierno tiene situado en su circunscripción electoral el centro de esquí más importante del Reino Unido».
Ja ho veuen, també en això quasi som europeus!
3) El govern constata que el seu programa electoral, el discurs d’investidura del cap de Govern i la reiterada comunicació contra el gran nombre de funcionaris i empleats de l’administració ha topat, frontalment, amb la crua i dura realitat i que no pot amagar que durant els anys 2012 i 2013 ha estat contractant molt personal eventual?
Cap problema. Es presenta, dissimuladament això sí, una disposició addicional vuitena del Projecte de llei del pressupost pel 2014 mitjançant la qual es deroga, com qui no vol la cosa, l’article 25.4 de la Llei 93/2010 del 16 de desembre de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social i d’optimització de recursos de l’Administració.
Aquella norma, que vaig proposar durant el meu mandat de cap de Govern, i que el Consell General va adoptar, establia que en el termini màxim de quatre anys s’havia de reduir a la meitat de contractació d’agents de l’Administració de caràcter eventual per obra o serveis. En aquest sentit, els ministeris del Govern havien de desenvolupar sinèrgies, revisar la respectiva organització interna i les tasques i les funcions del personal.
Doncs, aquí també, cap problema.
El govern de DA, i la seva majoria, s’han empassat tot el que havien predicat i discursejat contra els funcionaris i el govern Bartumeu i es donen mànega ampla pel 2014 per a fer les contractacions eventuals que els convingui.
S’acosten eleccions, i es nota que Antoni Martí ja està a peu d’urna. Sense dissimular.
Actuant així DA està imposant disposicions legislatives incoherents i mal embastades. És el mateix, un exemple perfecte, del que el president del Conseil Constitutionnel francès, Jean-Louis Debré, definia el passat 6 de gener com les «malfaçons législatives».
Aquest és el pressupost 2014 d’Antoni Martí. Un pressupost que no vam poder votar.