INTERVENCIÓ DE JAUME BARTUMEU EN EL DEBAT DE L’ESMENA A LA TOTALITAT AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOST 2014

/in , , , , , , , /by


INTERVENCIÓ DE JAUME BARTUMEUCASSANY, EN NOM DEL GRUP PARLAMENTARI MIXT EN EL DEBAT DE L’ESMENA A LA TOTALITAT AL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOST GENERAL PER AL 2014

Aquest hauria de ser el pressupostde la sortida de la recessió, i malauradament no ho és.
Els comptes del Govern pel 2014 no inclouen ni mesures per ajudar a la reactivació de l’economia ni mesures per a la creació d’ocupació, com veurem a continuació.
Tampoc podrem debatre sobre mesures previstesper oferir el suport públic a la gent d’Andorra, a les empresesandorranes, les de l’economia real,i encara menys a donar el suport que necessiten els membres més vulnerables de la nostra comunitat.
Per tant, el debat del Pressupost pel 2014 té un interès limitat tant des del punt de vista de les grans xifres com de la seva inspiració política, que és la que al capdavall mostra la voluntat d’acció d’un Govern en incidir en uns àmbits o en uns altres.
Com sigui que bona part de les despeses de funcionament són fixes i de molt difícil reducció, el resultat final vindrà determinatper l’evolució d’una conjuntura que propiciarà un augment de la despesa,en particular la vinculada a la desocupació, i una reducció dels ingressos, conseqüència de la caigudade l’activitat.
La presentació del Pressupost em porta a una primera conclusió: al capdavall, el que no faci l’Administració ho faran les circumstàncies.
Ens recorda la reflexió de J. M. Keynes quan deia:
“Els economistes s’atribueixen una tasca massa fàcil i vana si en una fase tempestuosa es limiten a dir que quan passi la tempestael mar tornarà a estar encalma.”
Ja sabem, ho vull recordaren començar aquestaintervenció, que el marge d’actuació és, de tota manera,bastant reduït.
Precisament per això, en les circumstàncies presentshauria estat positiuque el Govern hagués convidat l’oposició a esmerçar, plegats,un esforç més gran per estimar les conseqüències a curt terminide les propostes econòmiques del pressupost i a buscar una entesa sobre les reformesque Andorra necessitaa mig termini.
També sabem que el més urgent que s’ha d’atendre és el curt termini, però això no ens hauriade fer ajornar, un any més, les reformesque Andorra necessita.
Dissortadament aquest projecte de Pressupost no va en la bona direcció i la majoria absolutíssima de DA no ha volgut buscar cap acord. Estan tan convençuts que són “els millors” que consideren que no els cal escoltarels altres.
Sigui com sigui, entrarem en l’any 2014 amb una inèrcia negativa.
Continuem tenint un país endeutat i amb unes perspectives de creixement tan negres com l’any passat.

Cinc xifres per il·lustrar-ho:
1-     La poblacióassalariada continua caient.Un 2% el primer semestredel 2013. S’observa un lleuger alentiment del ritme de contracció però seguim en la davallada(-14,9% en la construcció i -4,9% en el comerç) i hem arribat al nivell d’assalariats a la CASS del 2001.
2-     El nombre de desocupats registrats es manté al voltant dels 1.000 de mitjanaaquest any, un 6,7% més que la mitjana de l’any passat.
3-     Les importacions han continuat registrant caigudes. Al Octubre del 2013, en termes acumulats de 12 mesos, les importacions en valor van registrar una caiguda interanual del 2,5%. Aquestsdos últims anys els valors seran els que Andorratenia a finalsdel segle passat.
4-     La matriculació de vehicles continuamolt afectada per la feblesade la demanda interna.Aquí, en termes acumulats de 12 mesos, les matriculacions de vehicleshan augmentat lleugerament del 5,3% interanual que, enabsolut, representa sols un centenarde vehicles més.
5-     Els deu primers mesos del 2013 el nombre de visitantsarribats a Andorra ha caigut el 2,6% interanual. S’ha intensificat la caiguda de l’arribada dels anomenats excursionistes en 3 punts (-5% enfront el -2% dels primersdeu mesos del 2012). I aquesta caigudano es compensa amb un augmentdel 2,6% registratper l’arribada de turistes.
Els ho deia el 22 de novembre de l’any passatdurant el debat de totalitat del pressupost 2013:
“La política econòmica equivocada del Govern, imposantrestriccions pressupostàries i retallades de despesa pública i salaris, està provocanttambé, al nivell intern, una fortíssima contracció de la demanda que impediràla recuperació del consum ila creació de llocs detreball durant anys.”
Tant és així que les variacions negativesde la demanda interna han estat molt fortes aquest 2013, entre altres raons per les contraccions en quasi totes les categories de despesa pública que influeixen en la generació de rendes. I la desocupació, ja ho hem vist fa un moment, ha augmentatassolint percentatges europeus. Sí, percentatges europeusperquè no podem oblidar que la desocupació real donaria una taxa molt més alta si no hi hagués tantes famílies que retornen a Espanya i a Portugal, rebaixantl’estadística. S’han perdut més de 7.000 assalariats des del 2007.
En conseqüència la influència que un desequilibri d’aquesta magnitud exerceix sobre la confiança i les decisionsde despesa de les famíliesi les empreses, i sobre algunespartides de la despesapública ha estat forta aquest2013.
El 15 d’abrild’enguany el ministeride Finances havia de reconèixer que l’exercici 2012 (primerexercici ple de mandat de DA) s’haviatancat amb 86,9 milions de dèficit, un 42,7% més del pressupost i un 70,7% més de com s’havia tancat l’exercici 2011.
Aquesta és la preocupant situació de les finances públiquesquan el Govern ens presenta un pressupost pel 2014 i ens diu que les seves prioritats són:
–          Seguir la tendència a reduir el dèficit
–          Seguir l’ajust en les despesescorrents, però de manera selectiva

–          Increment de les partidesde promoció econòmicade sectors productius
–          Increment de les inversions
–          Deixar pendentla definició d’un nou modelde finançament dels comuns
–          Consolidar el nou modelimpositiu
Tanmateix aquest pressupost no introdueix cap mesura d’estímul al creixement. Manté una inversióproductiva molt reduïdaamb la qual cosa perjudica la generació de llocs de treball.
No és freqüentque un govern es proposireduir el dèficitpúblic en un exercicieconòmic en els termes que ho fa el govern de DA en aquestpressupost.
Com tampoc és habitual que ho pretenguifer quan l’economia es troba immersa en una profundarecessió, amb un percentatge de desocupació registrat (que no real) del 3,5% de la població activai amb una caiguda del nombre d’assalariats als nivells que teníem al 2001.
Si, a més a més, les economiesque tradicionalment constitueixen els nostres principals mercats proveïdors de turistes i visitants també es troben deprimides, les declaracions de voluntat comencena convertir-se en un exercici d’heroïcitat. O d’inconsciència.
A aquest quadre bàsic, que ha de ser el fonament de l’exercici de pressupostació, hi hem d’afegirl’endeutament privat, l’endeutament de les famílies i les empreses. Un endeutament privatque es troba en uns nivells sense precedents i el Governno en parla. I també hem de recordar el crèdit bancari que està en taxes negatives.
Tot plegat pot ajudar a entendre el marcat escepticisme amb el qual hem analitzat aquest projectede Pressupost.
Aquest és el context en el qual ha nascutel que hauria de ser el principal instrument de la políticaeconòmica andorrana, que correspon a l’any probablement més complicat i amenaçador per a l’economia d’Andorra i pel benestar dels ciutadans.
Davant d’aquesta situaciói repassant l’enunciat de prioritats que assenyala la presentació de Pressupost hem de fer referència a l’aspecte fonamental de qualsevol pressupost: la credibilitat. Un pressupost no és més que una previsió que després la realitat haurà de confirmaro modificar. A l’hora de fer previsions tenim a Andorra, dues dificultats importants. D’una banda, la crisi econòmicafa difícil certament la realització dels pressupostos. Ja els hi reconec que és complicat fer estimacions tant de despesescom d’ingressos. D’altrabanda, el desenvolupament d’un nou marc fiscal,  que vostès mateixosendarrereixen mentre alguns dels seus suportselectorals el torpedinen sense miraments, també dificulta les corresponents previsions.
En tot cas, si es vol ser creïble,caldrà comparar la previsió per 2014 amb la realitatmés propera, això és, amb la liquidació del pressupost de 2012 i amb les previsions de liquidació per 2013. Però no es fa. En general, les dades s’analitzen en comparació al pressupost de 2013 i només de tant en tant es fa esment  a  les  liquidacions  anteriors.  La  impressió  és  que  en  lloc  de  ser

rigorosos, prima l’interès partidista, que porta a utilitzar les dades de liquidacions de manera molt selectiva, només quan convé.
Un clar exempleel trobem en el capítold’inversions reals: l’increment de les inversions constitueix, com he dit abans, una de les prioritats del projectede pressupost i en la presentació es diu que augmenten un 9,78% respecteal pressupost de 2013. Això és cert si es compara amb el pressupost inicial de 2013,però si es pren el pressupost finalde 2013 (després d’afegir compromisos reconduïts), llavorsl’import pressupostat per 2014 representa una caiguda del 30%, uns 23 milions d’eurosmenys.
Ara bé, deixemles previsions i veiem què passa finalment a l’hora de liquidar els pressupostos: el capítol d’inversions reals només s’ha executat durantel primer semestre de 2013 en un 10% del pressupostfinal! És creïble l’increment anunciat en les inversions reals?
Amb aquestes dades que hem vist,em sembla que no massa.
En el propi projecteque esmenem avui es reconeixen errors de previsions en fer el pressupost de 2013 i, en particular, a l’hora de preveure els ingressos dels impostos de societats i sobre les activitats econòmiques. Precisament en el debat del pressupost de 2013 ja vaig exposar que les previsions d’aquests dos impostos, com també el de rendade no residents, el de transmissions patrimonials i el de les plusvàlues immobiliàries, no semblaven massa reals. El tempsi el mateix govern ens està donant la raó. Per això dubtem avui de les previsions de 2014 pels impostos directes.
En concret, de manera molt simple, hem fet l’exercici d’agafar les dades de liquidació del pressupost pel primer semestre de 2013, i intentem fer una extrapolació sobre què passarà a finals d’aquestany 2013, si la recaptació evoluciona igual que como ho va fer el segon semestrede 2012. Els resultats obtinguts els comparem aleshores amb les dadesdel projecte de pressupost per 2014:
–                                  La previsióde creixement de la recaptacióde l’impost sobre plusvàlues per 2014 és aproximadament un 94% superior(uns 1,3 M).
–                                  La de l’impost sobre la rendade no residents, un 18% superior (gairebé 12 M).
–                                  La previsióde creixement dels impostos sobre societatsi sobre la renda d’activitats econòmiques és aproximadament un 40%  superior (uns 9 M). (En aquest cas, ja els hi dic per evitar malentesos, com tota la recaptació de 2012 es va obteniral segon semestrehem estimat la recaptació de 2013 suposantque és la suma de l’obtinguda al primer semestre més la del segon semestre de l’any anterior)
Conclusió: amb un senzill exercici que només està adreçat a intentarveure què passa amb la recaptació d’aquests impostos si el seu comportament és similar al del primer semestre de 2013, trobem que les previsions per 2014són bastant més elevades. Diria que, pel cap baix, es podenqualificar de bastant optimistes.

I ho dic tot i que sabem que en el primerany d’aplicació dels impostos de societats i de renda de les activitats econòmiques es podia aplicaruna bonificació del 50% de la quota i que en conseqüència arapujarà la recaptació.
D’altra banda volem manifestar que és molt preocupant que el 28% dels ingressos corrents previstospel 2014 provinguin del tabac. Això posa de manifest una fragilitat molt important que condiciona el futur de les finances públiques en sostenir-se excessivament la recaptació fiscal sobre les importacions d’un sol producte.
No descobrim la sopa d’all en constatar que el sistemafiscal continuadependent massa dels impostos indirectes, en més d’un 79% (76% del total d’ingressos no financers). Aquestasituació no és equiparable al que s’esdevé en els països desenvolupats que han de servir de referència a Andorra. Tot plegat posa de manifest la necessitat de reforçar i accelerar el desenvolupament d’un nou marc fiscal, en el qual l’impost sobre la renda ha de jugar un paper important. El sistema fiscal ha de ser més just com diu l’article
37 de la Constitució i més estable.Els impostos indirectes representen un 34,5% del total d’ingressos impositius en el conjunt de la UE (27); els directesun 33%.
Però el governde DA està més preocupat, en elaborar aquest pressupost, en la quantitat dels ingressos que en l’equitat amb la qual es recapten. Com tambéés ben evident que els ha preocupatmés la quantia de la despesa pública que no pas l’eficàcia i l’eficiència en la gestióde la despesa.
I enmig d’aquestadesequilibrada i incertasituació dels ingressos, l’amortització del deute públicpassarà dels 176 milionsel 2014 a la previsióde 312 milions pel 2016 i 260 milions pel 2017. Una hipoteca pels propers exercicis.
Després d’haver analitzatles partides dels diferents ministeris del pressupost volem comentar algunestroballes que, més enllà de merèixerd’altres qualificacions, plantegendubtes de seriositat en la seva elaboració.
Hi ha així un projecte de la secretariad’Estat d’Ensenyament Superiori Recerca, que ja no existeix,però que segueix en el pressupost amb un projecte generalque conté capítols1 de despesa de personal.
A la pàg. 101 del Llibre 2 apareix un projectede Registre d’entitats jurídiques dotat amb 150 euros (100 per dietesi 50 per desplaçaments).
A la pàg. 110 apareixun augment de 23% en salaris del BOPA.
La unitat de prevenció i lluita contra la corrupció(pàg. 157) veu la seva dotació reduïda en un 12% quan parlàvem, la setmana passada, de reforçarl’atenció a les recomanacions del GRECO.
En l’àmbit de les relacionsexteriors no hem entès (pàg.188) un augmentdel 47% en el capítol 1 i un 25% en el capítol4 per a la representació davant del Conselld’Europa ara que ja s’ha acabat la presidència andorrana. Deu haver-hi algunaexplicació, que no figura pas al Pressupost.
Malgrat els discursos de suport comprovemtambé que els projectes relacionals amb la Justíciano tenen cap increment notable.
Vegi’s a partir de la pàg. 250: Centre penitenciari -3%; Reinserció -17%; Custòdiai execució de penes -17%.

En l’àrea d’Educació, el projectegeneral de suportal personal docentestà generosament dotat amb 700,85 euros. Amb aquestaimportat suma es pretén “desenvolupar accions de reclutament de personal amb la finalitatd’extreure el talent.” Poca broma! (pàg. 230 Llibre3)
A les pàgines15 i 25 del Llibre4 trobem repetit,duplicat, el projecte 006 de Manteniment d’Edificis Públics. Pel contrari no hem trobatla fitxa de Conservació de Carreteres.
Volem creureque l’absència no pretén dissimular alguna contractació atípica pel Congrés Internacional de Viabilitat Hivernal.
I de perles com aquestes, el pressupost n’està farcit però no em vull allargaren el detall, perquèel seu conjunt ja és prou decebedor.

CONCLUSIÓ
En aquests moments de la històriaandorrana hauríem de tenir el que Michel Foucault definia com “le courage de la vérité”.
El filòsof francès deia que cal saber “… prendre le risque de dire, en dépit de tout,la vérité.”
Però el Govern està en un altre món.
Manté una gestió pressupostària antiga i antiquada, farcidade comptabilitat creativa, que intenta blindarel pressupost front a la conjuntura econòmica i trasllada despesacap al futur.
Fa pocs dies el ministred’Economia deia, convençut,que arribava la sortida de la crisi. Aquelles manifestacions han merescut la ironia de bonapart dels responsables polítics econòmics i socials. Fins i tot responsables de DA han criticat la lleugeresa del ministre. Les seves declaracions ens han fet pensar en el Sr. Chance,un jardiner, “naïf” que gent molt seriosa prenia per un savi en aquella divertidapel·lícula de Hal Ashby “Benvingut Mister Chance”.
En una de les seves escenes més cèlebres, Chance, preguntat sobre la situació econòmica pel president americà,tranquil·litza l’home de la Casa Blanca i li diu: “Mentre les arrels no estan tallades, tot va bé i tot anirà bé al jardí… hi haurà creixementa la primavera.”. Al capdavallés el que el govern de DA voldria fer-nos empassar: la reactivació arribarà un dia o un altre, només cal tenir paciència.
El pressupost 2014 no introdueix cap mesura seriosaper estimular el creixement. Manté una reduïdainversió productiva amb la qual cosa es perjudica la generació de feina.
D’ençà que, sota el governde DA, s’estan retallant serveisbàsics a la ciutadania, es promouen polítiques de reducció salariali es manifesta la voluntat de reduir les pensions, el deute públicno ha disminuït sinó que s’ha incrementat.
En definitiva, l’escenari actual d’Andorra no pot ser més llastimós: insostenibilitat de l’endeutament, destrucció de llocs de treball,pèrdua de competitivitat i empobriment del país i de la ciutadania.
I el pressupost 2014 mirant cap a una altra banda,esperant que arribila primavera.
Aquest pressupost contribueix a augmentar els riscos. Risc regulatori i risc fiscal potencial. L’escenari econòmic i sociald’Andorra és molt preocupant i requereix adoptaruna altra políticaeconòmica.
Nosaltres proposem una altra política: concentrar l’acció sobreles persones, les empreses, l’economia real, com ja vam explicar en el debat de políticageneral del passatmes de juny.
Per fer-ho hi ha tres eixos a considerar:
1)     Polítiques públiqueseficaces que ajudin els treballadors i les empreses. Prou de reglaments detallistes i burocràcies creixents que compliquenla vida, i sols fan que incrementar les despeses de funcionament de l’administració sense sentit.
2)     Suport als més vulnerables amb un estat social enfortit, proteccióde les jubilacions i ajuda a la reinserció dels que han perdut la feina o no la

troben amb polítiques actives basades en la formació,la diversificació econòmica il’ajuda a l’emprenedoria.
3)     Suport a les petitesempreses, que són el pal de pallerdel nostre teixit productiu i les que poden crearnous llocs de treball, amb l’ajuda d’una administració proactiva, moderna i al servei del ciutadà,que col·labori en l’obertura de nous mercatsi de noves oportunitats de negoci.
Aquest pressupost no dota prou tot el que és determinant per a retrobarun futur amb un model més sòlid: Diversificació del model econòmicI+D, educació i formacióprofessional, enfortiment de l’estat social, modernització de l’administració, negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.
És urgent deixar l’austeritat extrema i aturarla devaluació de la rendade la classe mitja i dels serveis públics.
La gran majoria dels ciutadans estanpatint una pèrdua de benestar sociali material que difícilment podranrecuperar si es continuen aplicantaquestes polítiques. En aquest sentit el Pressupost deixa en evidènciaque el Govern està fora i lluny de la realitatque viuen milersde ciutadanes i ciutadans en el dia a dia, que estan fent autènticsmiracles per arribara final de mes.
Sobretot no apareix per enlloc un esforç de reforma en l’eficiència i l’eficàcia de l’administració. El primer servit en aquestspressupostos segueix sent la màquina burocràtica del propi Govern en contra de l’interès generaldels ciutadans i ciutadanes d’Andorra.
El dia 3 de desembre,amb la finalitat de poder fer l’anàlisiescaient del Pressupost 2014 en l’àmbitde les partides de personal, vaig demanar que el Govern ens facilitésla informació, pels anys 2012 i 2013, del nombre de persones contractades de forma eventuali que no estiguessin inclosesen el programa de suport als aturats.
Ahir dimecres al migdia, a les 14:34 concretament, el ministre de Finances em va telefonar per comunicar-me que enviava al Consell Generalla informació quehavia demanat.
La tramesa va entrar al Registre del Consell General a les 14:40 i a les 16:14 vaig rebre el correu del Síndic acompanyant-me un fitxer guardat en suport CD amb dues pestanyes, una pel 2012i una altra pel 2013.
Estic convençut que tothom entendràque, en les encara no 24 horesque separen la rebuda dels fitxers i l’inicid’aquesta sessió, no haguem pogut avaluar i analitzar prou bé la informació. Ho farem en els propersdies amb la finalitat que tant en el treball en la comissió de Finances com en el debat final d’aprovació del pressupost estiguemen situació de treure les conclusions que s’escaiguin.
Tanmateix, després d’una primera aproximació, ja des d’ara puc avançar que el govern no ha acabat de copsar el que demanàvem, que eren les noves incorporacions en condicióde personal eventualel 2012 i el 2013. Em sembla que se’ns ha enviat tota la nòmina amb tots els eventuals sense destriar entre elsque ja estaven en nòmina abans del gener del 2012 i els que s’han incorporat els anys 2012 i 2013, que insisteixo, és el que volem saber.
A més, la informació tramesa està truncada,és a dir que manquen dades, pel que fa al 2013.

Per tots aquests motius presentemaquesta esmena, al projectede pressupost demanant la seva reformulació per dedicar més recursos a incentivar l’economia productiva i ajudar les persones, el nostrerecurs més preciós.
Som, toquemde peus a terra, en un momentmolt difícil i s’ha d’encarar la situació amb una responsabilitat compartida.
Cal un altrepressupost. En els ingressos hauriade prioritzar la lluita contra l’economia submergida i els grans fraus,molts dels quals són comesospels que més exemplehaurien de donar.
En la despesa caldria apostar per una societat més justa, més moderna i més preparada per afrontar els reptes de la competitivitat global. I no es poden continuarajornant les mesures de reactivació, com els ajuts a sectorsclau.
També s’hauria d’enllestir d’una vegada la delimitació de competències amb els comuns, que va molt lligada a la reforma de l’Administració i posar-homés fàcil a emprenedors i empreses.
Acabo.
Cal un canvi radicalde prioritats en la despesa,lluitar contra el frau, reformar l’Administració Públicai reactivar l’economia.
12 de desembredel 2013